Lo compromís de Casp en lo castell de Xàtiva (fragment)


Obra:Poesies valencianes (p. 397-398)
Municipi:Xàtiva
Comarca:Costera

testing image

Lo compromís de Casp en lo castell de Xàtiva (fragment)

 

¡Pobre comte! La sort malastrugada,

¿a on lo durà, vençut i presoner?

Mes li valguera en la darrer jornada

llançar, batent-se, lo sospir darrer.

 

Més li valguera a l'àliga ferida,

ans que vindre a les mans de son vogí [botxí],

caure a sos peus exànime, sens vida,

lliure del monstre del martiri així.

 

Més, i molt més, mil voltes li valguera,

que era més negre que la nit son fat!

Regir son poble i sos vassalls volguera,

i pagarà mil voltes son pecat.

 

Sol i traït per gent ben descastada,

heu-lo als peus d'En Ferran cercar perdó;

vençut als colps de sort tan desdijada

sembla ja mans anyell lo brau lleó.

 

Sembla el roure potent que sa alta testa

a aixecar fins los núvols s'atrevix,

i entre el bruit horrorós de la tempesta,

la dobla als colps del raig que lo ferix.

 

Cec d'ira, en Lleida, el príncep de Castella

volgué en persona al comte fer la llei,

i a tots estranya i causa meravella

veure tal sanya en tan magnànim rei.

 

¡Compte infeliç, no esperes ja clemència!

¡Disposat, sí, disposat a sofrir!

Ton enemic te dicta la sentència

i a curtes pauses te farà morir.

 

No et vol matar, ni de sos regnes fora

t'ha de fer dur, puix vol guardar-te bé:

que té el d'Urgell partit lo rei no ignora,

i diu: «De tal destorb jo em lliuraré».

 

I al que en ser rei un jorn ensomniara,

com lladre vil, lligat de peus i mans,

de castell en castell heu-lo anar ara

maltractat i envilit pels castellans.

 

Pels castellans, pels castellans, ¡oh, mengua!,

que el matracten i insulten a l'ensems;

bé el pot ara escarnir la seua llengua

que ell arrancat haguera en altre temps!

 

I així tretze anys, tretze anys fins que aplegara,

per fi el d'Urgell a sa darrer presó,

a on li quedava que sofrir encara

lo terme cruent de sa crudel passió.