Xàtiva, posada sobre els flancs d'una muntanya vertical...


Obra:Direcció a Lisboa (p. 108-109)
Municipi:Xàtiva
Comarca:Costera

testing image

Xàtiva, posada sobre els flancs d'una muntanya vertical, és — com ja diguérem — una ciutat esglaonada. Els esglaons, fa un moment que els formulàvem. En el terreny comprès entre els teulats de la població i els contraforts, direcció nord, hi ha dues ermites. Una és antiga, que porta, a la façana, els cards dels Cardona — escut que també es veu en el castell de Peníscola — i una altra moderna, sobre el terreny de la qual afloren molts residus romans. S'ha de tenir l'esperança que algun dia tot això se sistematitzarà. Dic algun dia. Quan? La cosa sembla clara; o es va a la destrucció definitiva o s'han de mantenir aquestes antigalles memorables. Són antigalles importants. Raimon em digué que escriví les seves poesies — després convertides en cançons — en una aquestes ermites, mirant el paisatge.

Sobre la muntanya que tanca Xàtiva a llevant hi ha un castell emmurallat, en una bona part. Amb el pas dels segles, el castell anà caient, abandonat. El senyor Molina, fabricant de Xàtiva, el comprà, aquests últims anys, i el restaurà en part. El senyor Molina passà els últims anys de la seva vida en aquesta reconstrucció. Gràcies als seus hereus, el vaig poder visitar. En aquest castell, hi passà l'etapa final de la seva existència el darrer comte d'Urgell, que discutí, amb els Trastàmares, al problema de la sobirania d'aquest país. Tenia raó, però fou desbancat i tancat en una presó infecta del castell de Xàtiva, on morí, completament oblidat. Tot aquest panorama fa basarda, es horripilant. Els ossos del darrer comte d'Urgell, els trobà un erudit local, el senyor Sarthou, que tant ha fet per la nostra història i per la de Xàtiva.