El dissabte, eixint de la salve de les clarisses...


Obra:Els horts (p. 147)
Municipi:Xàtiva
Comarca:Costera

testing image

El dissabte, eixint de la salve de les clarisses, Natàlia invità Begonya. ¿No li plauria de conèixer el castell i admirar tota la panoràmica de Xàtiva i la vall? Cap avinentesa millor. La invitació fou acceptada per Begonya amb goig. Natàlia, reflexionant després sobre la cara il·lusionada que havia fet la forastera, li ho contava al marit, com edificada per tanta senzillesa i capacitat d'entusiasme en qui, coneixent mig món, obria els ulls meravellada davant d'una excursió pobletana de mestres i monyicots a un castell provincià.

L'esglesiola de les clarisses, a les set del matí del diumenge, tenia un altre silenci que el de cada dia: era un silenci ple de remors sense nom, com una gàbia reblida de pardalets muts però desperts, inquiets. Després de la missa, el carreró de les monges, i més encara la placeta veïna, s'omplia d'una cridadissa aflautada, d'un rebombori d'argents i cristalls. Els ocells, lliures i oberts a la claredat del matí, ja no eren muts certament; hom diria que volien cobrar-se ara, en aquell desori de veus escardalenques, els tres quarts d'hora de mutisme devot exigits per la missa i l'homilia de mossén Llorenç. Com tants altres diumenges, don Gabriel eixia sobtós del temple i corria cap a la font de Santa Clara, on l'ompliment de cantimplores produïa el centre més animat de les rialles i els crits matiners, entre intents de remullar-se els uns als altres, que prou voltes passaven mes enllà de la temptativa i originaven més d'una gresca.