Quan l'auto isqué de l'hort...


Obra:Els horts (p. 333)
Municipi:Xàtiva
Comarca:Costera

testing image

Quan l'auto isqué de l'hort, Begonya ordenà al xofer que la dugués al Calvari.

Aplegats als peus del pujol, Begonya sortí de l'auto i pujà tota sola pel camí del Calvari fins arribar a l'ermita. Estava tancada.

D'una caseta adossada a l'ermita sortí una vella rabassuda, els cabells blancs, el vestit d'un negre ja destenyit, calçada amb unes espardenyes que també foren negres. Obrí la porta amb una gran clau brunyida. Begonya li posà en la mà una almoina. L'ermitana estava acostumada a rebre almoines, però en diner menut i metàl·lic. En paper moneda, mai. Quan veié el bitllet no ho podia creure. ¿Seria una equivocació? ¿O que no tenia canvi?

—¿Li torne?

Begonya se n'entrà sense entendre-la. L'ermitana encengué els lampadaris elèctrics i els ciris de l'altar. Begonya avançà per seure prop del retaule. Una cortina morada cobria el nínxol; l'ermitana desaparegué darrere del retaule i es va sentir el xerric de la cordeta i la corriola quan alçava la cortina. Una imatge impressionant del Crist en creu alçava la testa nobilíssima i patètica, eriçada d'espines, en un humaníssim rictus agònic.

La soledat de Déu.