MARIONA.-¿Te'n recordes, del romanç de la figa


Municipi:Xàtiva
Comarca:Costera

testing image

MARIONA.-¿Te'n recordes, del romanç de la figa que cantava el cego de Xàtiva?

RAMONA.-I com vols que l'oblide? Vam ser tan feliços... Vicent Peris havia triomfat en el setge de Xàtiva. Tots érem a la plaça, amb ell i els nostres, celebrant-ho. Quant de vi i quines fogasses de pa! Tu et vas apropar a en Peris amb aquella cistella plena de figues i tothom es va posar a riure quan ell pegà mos, amb tanta gana, a la primera figa.

MARIONA.-Em vaig posar tota roja. Quina poca vergonya! Semblava que era a mi a qui mossegava. Aleshores, Miquel, davant de tots, em va abraçar i em dona un bes que quasi em fa perdre l'alé.

RAMONA.-Llavors, el cego de Xàtiva ens cantà el romanç de la figa. (Canta)

 

La figa que jo m'estime,

quin home la guanyarà?

És tan tendra i saborosa,

que millor figa no hi ha.

 


Hi passava un cavaller

molt polit dalt d'un cavall

i el vent li lleva la figa

que amb les mans volia furtar.

 

Després va venir un pagés

que una tonada cantà

i la figuera en sentir-lo

la figa li va donar.

 

Amb mans de terra calenta

la figa va acaronar,

i després de fer-li un bes

d'un mos se la va empassar.

 

Ai, xisclava la figuera,

la figa que t'has menjat

era la fruita més dolça

que la terra m'havia dat.

 

La figa que m'estimava,

llaurador, t'has empassat;

ara és teua per a sempre

i carn de la teua carn.

Ambdues germanes han anat acabant de parar la mula. Se les veu molt divertides. RAMONA, mentre cantava, ha anat bevent vi i repetint de figa. Algú ha entrar pel darrera i, en veure-les al voltant d'aquella menja, exclama tot rient:

MIQUEL.-Redéu quanta figa solta!