Ella havia arribat a Xàtiva un matinet hivernenc...


Obra:Els horts (p. 242-243)
Municipi:Xàtiva
Comarca:Costera

testing image

Ella havia arribat a Xàtiva un matinet hivernenc i, tot seguit, el petit món xativí havia anat penetrant-la: les clarisses, mossén Llorenç, Joanet, Roser, la novícia dels ulls malalts, don Bernat, Miravall, Prats, Teixidor. La casa dels Cordellat, la cuina de donya Laura, l'acadèmia de donya Natalia i don Gabriel. Els horts de la vall, els bancals de les muntanyes, el castell, la Col·legiata, la font dels vint-i-cinc dolls, els colomers, el cel i la llum, l'aire. Xàtiva entrava en ella. Però ella ¿podria entrar-hi ella, a Xàtiva?

Era una Xàtiva ja feta. Molts segles d'història ciutadana. Calia prendre-la com era: acceptar-la. Amb respecte pacífic, amb esperit de no intromissió. Així l'havia trobada, així la prenia. Encara que alguna cosa se li anara destapant ingratament, inclús com a cosa adversa. ¿Qui para o fa mudar de direcció un riu?

Les coses, com els rius, corren, evolucionen, canvien. Unes voltes, a millor. A pitjor, d'altres. Per altra banda, el riu, en aquell cas, no s'amagava en la terra o entre arbredes, no regolfava ni es caragolava en gorgs perillosos. Portava aigua roja, però corria ample i mans; era un riu noble. Joan Feliu li havia obert la seua ànima en una hora inoblidable.

Els rius corren. I ella... ¿Què era ella? ¿Una dona vora un riu? ¿Al marge? ¡I amb les mans buides!

Un llarg silenci s'havia fet damunt Xàtiva mentre tocaven les dotze campanades de migdia al rellotge de la Col·legiata, seguides de les tres batallades de la campana grossa que davallaven lentament i penetraven, calentes, pels finestrons mal tancats de les andanes, o s'esmortien en la fredor de l'algeps de les parets blanquíssimes de les cases i dels paviments crus; un llarg silenci s'eixamplava pel casal dels Dalmau... Roser, des del pati, demanà:

—¿No hi ha qui rese en esta casa, mamà?

—Resa tu, filla...

Roser, que aclaria un gesmiler enforfoguit de les rames supèrflues i secalloses, alçà l'argent de la seua veueta, tota nitidesa:

—L'àngel del Senyor anuncia a Maria...