Sortim a fora, i el poblet és una cançó de matinada.


Obra:L'illa de la calma (p. 430-431)
Municipi:Valldemossa
Comarca:Mallorca

testing image

Sortim a fora, i el poblet és una cançó de matinada.

Quin goig, per als ulls! Que bé s'hi respira! Quin alè de sanitat us entra dintre l'esperit! Tirant per la dreta, o per l'esquerra, els carrers són petits, són estrets, i pugen i baixen al seu pler, amb aquesta santa llibertat que tenen els carrers dels poblets, que Déu els conservi i els lliuri d'urbanització i simetria.

La urbanització se la fan ells, dintre els seus nius. I que ben feta! Les palles que hi duen i que es veuen, són netedat: quatre cadires, la seva taula i dos testos de flors; però dintre d'aquests interiors, només passant-hi per davant, s'hi sent tal olor de bugada, les cadires són tan senzilles, la taula és tan ben parada, tot és tan íntim i tan reclòs, que, si les cases fossin persones, diríem que són cases verges. La Beata Caterina podia haver nascut a totes.

Això és lo primer que es veu en el poblet de Valldemossa, perquè es veu des del carrer, i encara tapat per una xarxa que tenen penjada a les portes, que deu ésser per fer més íntimes i recloses les estades, o perquè aquelles mosques que dèiem no se n'hi vagin a viure.