Al tornar a Sóller, primer reposen.


Obra:L'illa de la calma (p. 455-456)
Municipi:Sóller
Comarca:Mallorca

testing image

Al tornar a Sóller, primer reposen. Després se'n van a l'horta, es miren  aquells tarongers i reposen. Donen una volta a la plaça, cerquen els amics d'aquell temps, que els troben reposant a casa; se'n van a l'hort, on havien jugat quan eren infants, i reposen. Es fan una casa, cerquen aigua, i així que la tenen, reposen i es casen, i també reposen.

S'ho han ben guanyat. Això és cert. El que ha caminat per aquests mons quinze, vint, trenta o quaranta anys, si no reposa, és que no pot. I aquell que els ha corregut anant enllà, però mirant enrere per tornar al lloc de sortida, si és que no pot, ha d'ésser tan trist, que més li hauria valgut no moure's.

Reposen, doncs, i fan bé; i són tants a fer aquest treball, que, per fer-lo en corporació, han llogat un local exprés, que, sigui per recordar-los aquells temps en què venien taronges, en diuen "Sa botigueta".

Aquest casino o botigueta, com acabem de dir, és a peu pla, perquè no hagin de pujar els socis. És una sala espaiosa, perquè hi càpiguen tots els socis, i està voltada d'otomanes, perquè hi seguin a pler tots els socis. Al mig de la sala, que és molt gran, hi ha una taula amb periòdics, perquè s'esbravin a llegir els que encara tinguin la taleia de saber què passa al món. Hi ha taules per a jugar a cartes els que vulguin jugar tot seient, i a més d'això, hi ha... otomanes.

A la part del carrer, hi ha el campanar, i el qui no sap com passar el temps el pot passar escoltant campanes, que no paren mai de tocar, i és que en els pobles hem observat que, així com sempre tenen lluna, parlin o callin els calendaris, també li toqui o no li toqui, que ara quarts, que ara quarts de quarts, el rellotge no para mai. Les hores persegueixen les hores i o bé perden la corda i s'engeguen, o és que, com menys feina es fa, més se senten tocar... a totes hores.

Els socis de "Sa botigueta" les senten totes... i més n'hi haguessin, i s'avesen tant sentint-les, que mentre toquen, van dormint, i així que paren, es desvetllen.