No massa temps després...


Obra:Històries i memòries (p. 168-169)
Municipi:Sóller
Comarca:Mallorca

testing image

No massa temps després, vaig ser jo qui, glatint d'emoció, em presentava a ca seva, un casal gran amb uns jardins molt extensos i plens d'ufana. Travessant aquests jardins, hi passava el torrent de Sóller, que a l'hivern venia ple d'aigües escumejants. Jo li duia un ben nodrit aplec dels meus poemes, amb ànsia de poder-los-hi llegir, i, més encara, de sentir-li pronunciar un veredicte orientador. Encetàrem conversa i ell es queda amb els meus poemes. El seu sentit crític no es deixà atrapar amb una lectura superficial.

Un altre dia hi tornava. La seva muller, molt bondadosa, em va rebre cordial i amatent. Colom, malgrat que vivia encensat, un poc absent sobre els niguls, aquesta vegada s'havia mirat els meus versos, alguns me'ls havia revisat, i la majoria me'ls desdenyà i rebutjà. Així de clar: només me'n va salvar mitja dotzena!

 

Les meves visites a ca seva, com he dit, sovintejaren. Alguns diumenges a la tarda m'hi reunia amb una colla de sollerics amics seus. Em vaig fer de casa. Parlàvem de política. Guillem Colom, evidentment, era molt religiós, dretà i conservador. No podia veure amb bons ulls la persecució religiosa que s'havia desfermada a Barcelona. Però tampoc no es deixava enlluernar per les apariències: sabia destriar les coses bones del catalanisme, el que n'era or de llei, i el que n'eren escorrialles. I per suposat, no li plaïa gens l'atmosfera anticatalanista que s'anava congriant a Mallorca. I d'això en parlàvem cada dia. D'ell n'aprenia lliçons a voler. I m'ensenyà el camí de la resistència.