Galilea, lloc ventós


Obra:Poesies completes (p. 19-21)
Indret:Galilea
Municipi:Puigpunyent
Comarca:Mallorca

testing image

Galilea, lloc ventós

 

Galilea lloc ventós

garrida si et cal pujar,

dia de vent han d'anar

aferrats de dos en dos.

 

Galilea encastellada

damunt un penyal s'asseu;

si hi puges qualque vegada,

alerta a trabucar el peu!

 

Quina escampadissa blanca

de cases, fora camí...

L'ametler et farà amb sa branca

pessigolles de setí.

 

Veuràs l'ull blau de la mar

qui et guaitarà d'entre esculls;

serà florit el favar,

i et mirarà amb cent mil ulls.

 

Veuràs dins la casa estreta

entre nins bruns com un gri,

nines d'ulls violeta

i cabelleres de lli.

 

Sentiràs la xeremia,

aquest aucell sense niu

qui porta melancolia

a les festes de l'estiu,

 

bandejada i tota sola

que allà dalt vessa son plany,

i l'agonia consola

cantant, cantant tot sol any.

 

Quan la boirada llanosa

amollarà sos moltons

qui, en guarda silenciosa,

pasturen pels horitzons;

 

vella com una sibil·la

i torta com una rel,

una doneta qui fila

sortirà per mirar el cel.

 

i amb gest qui mal temps augura,

la filosa deixarà

remugant: pluja segura!

i la bugada entrarà...

 

L'alta boca de la serra

mama la pluja amb anhel...

a on acaba la terra?

on és que comença el cel?

 

I l'endemà, la diada

se llevarà més brillant,

com molt més amb plor rentada

lluu la cara d'un infant.

 

Vendran fresques alenades

d'embat, bell amic del sol...

A porgar el blat, veinades,

que el molí ja infla el vol!