Van arribar a Palamós cap al tard...


Obra:L'home del pijama de seda (p. 164.165)
Municipi:Palamós

testing image

Van arribar a Palamós cap al tard, sense saber on passarien l'estiu, així que van adoptar la solució de sempre: es van allotjar a l'hotel Trias i van buscar la complicitat del seu propietari, Josep Colomer, perquè els trobés una casa que poguessin pagar i que satisfés les seves aspiracions. Era la seva darrera estada a Catalunya i Colomer va parlar amb Félix Gubert, el propietari d'una petita immobiliària, que disposava, entre d'altres, d'una casa magnífica davant del mar perquè els seus propietaris anaven a passar una tempo­rada al Sàhara. Colomer va saber aconseguir-los la millor casa que havien tingut mai a la Costa Brava. Es tractava de la mansió que el matrimoni Woevodski havia construït feia més de trenta anys per encàrrec de l'armador anglès Lord Inkscape a cala Senià, camí de cala Estreta i al costat de la cala dels Canyers, si bé la guerra civil, primer, i la mort del ric aristòcrata britànic, després, van fer que no arribés a estrenar-la. Era una finca formidable, amb platja particular, un gran jardí, un petit xalet annex per als masovers, i fins i tot un embarcador privat. La casa, inspirada en la tradicional masia catalana, disposava de dues plantes i unes golfes. L'entorn era espectacular: tres hectàrees de pins i mimoses, que es precipitaven sobre uns penya-segats, si bé una escala de pedra permetia baixar fins a una caleta de sorra que donava nom a la finca i que era la platja par­ticular del mas. L'esclat de la guerra havia fet que no es pogués habitar fins al 1941, quan Luis Urquijo, marqués d'Amurrio, la va ocupar durant els estius següents, encara que alguna temporada en què no venia a la Costa Brava la llogava.

Quan Colomer els va acompanyar en el seu cotxe per veure-la, van quedar-ne meravellats. Van entrar a la casa per la porta del darrere i després del rebedor van contem­plar a l'esquerra una cuina amb una gran llar de foc i a la dreta una gran sala d'estar amb dues confortables butaques. L'hoteler els va fer pujar per l'escala fins al primer pis, on hi havia els dormitoris, separats per una mena d'estudi que donava a una terrassa. Van obrir les portes de la balconada i se'ls va oferir una vista extraordinària sobre el Mediterrani, amb els pins arrelant amb força a les roques per no caure al mar. Les 150.000 pessetes pels cinc mesos que els demanava el marqués d'Amurrio els van semblar les més ben gastades dels darrers tres anys.

Capote no es va resistir a fer una frase: «Si a Napoleó l'haguessin desterrat a cala Senià ho hauria celebrat amb xampany. Ens en podria buscar una ampolla per brindar per la troballa, amic Colomer?».