Tot va començar a la Fosca (Fragment)


Obra:Quan érem feliços (p. 201-202)
Municipi:Palamós

testing image

Tot va començar a la Fosca (Fragment)

 

A la facultat, un any vaig coincidir amb el meu germà Jordi a classe d'història amb el professor Miquel Barceló, que era un mallorquí amb fama d'animal. Amb en Barceló ja ens coneixíem i el primer dia de curs ens va descobrir de seguida entre els alumnes, ens va saludar amb un cop de cap i —dirigint-se a tota l'aula— va deixar anar:

—Vostès ja saben allò de l'apagada de Nova York, quan la ciutat es va quedar catorze hores sense llum i al cap de nou mesos hi va haver un boom de la natalitat. Doncs això dels Nadal és una cosa semblant. Els Nadal sempre han estiuejat a la Fosca i, és clar, vostès ja m'entenen... la Fosca... poca llum... En fi, família nombrosa.

No és que l'acudit tingués gaire gràcia, però en tot cas era veritat. Sóc d'una família nombrosa que sense la Fosca no hauria existit. Els Nadal de Cassà, la família del pare, van estiuejar-hi per primer cop el 1925, quan ell tenia un any. Avui en té vuitanta-vuit. Els Farreras, de Girona, s'hi van instal·lar el 1936. Per nosaltres, doncs, tot va començar a la Fosca: els pares s'hi van conèixer, s'hi van enamorar, hi van festejar i, el 1947, el seu casament va servir per estrenar la capella que havien construït amb donacions de tots els estiuejants. L'avi Pepitu hi va posar la fusta. L'avi Joaquim va donar diners.

Jo vaig arribar per primer cop a la Fosca els últims dies de juny del 1955. Amb prou feines tenia vuit mesos. En aquella època, a casa ens hi traslladàvem pels volts de Sant Pere i no en marxàvem mai fins l'endemà de l'aplec de la Bell-lloc, que es feia el primer diumenge de setembre.