La deixa d'en Tomeu (fragment)


Obra:La deixa d'en Tomeu (p. 284)
Municipi:Palamós

testing image

La deixa d'en Tomeu (fragment)

 

La religiosa comitiva eixí al carrer en l'hora en que el sol tombant adquireix el brill de l'or i de la porpra. El raigs vivíssims esmortuïen la faror dels ciris. Sota la hermosura d'aquella claror alegra, l'ànima es resistia a imaginar-se un dolorós trànsit: més aviat forjava l'espectacle del Corpus, amb himnes de llaor i entonaments de glòria, amb músiques de plàcida religiositat, amb flaire de ginesta i amb voleiaments d'abigarrats domassos.

La religiosa comitiva, al trencar el carrer Major, davallà cap a la mar.

Les beates se miraven estranyades i intrigades.

Cantava el clergue severament, i sa veu plena, sa veu de tro, era, a intervals, dominada per les notes agudes d'una campaneta.

A les envistes del mar, del barco fondejat en la badia, i dels dos llaguts qui tenien amorrada la popa en el sorral, com dos aucells en repòs, totes les dones respiraren amb gust, com si en aquell instant se deslliuressin d'una forta opressió.

—Poc ho sabia que hi haguessin malalts en es barco.

—¿I és es francès, no fa?—