Avui, dia 8 de març de 1976...


Municipi:Palafrugell

testing image

Avui, dia 8 de març de 1976, he complert setanta-nou anys. Ja comencen de ser anys. També podria ser que en fes algun altre —com podria ser que no arribés a vuitanta. En el curs de la vida he pensat molt poc en la mort, probablement perquè he tingut una salut enraonada i sempre he hagut de fer una cosa o altra. És gairebé segur que trenta o quaranta anys enrere, a causa d'unes lectures que ara no fan al cas, la mort em produí alguns moments de pànic. Ara que he arribat a l'edat que tinc, constato cada dia que el meu cos es va primparant, que la resistència s'afluixa i, per tant, que la proximitat de la mort és inqüestionable. Espero arribar a l'hora que el cor es pari amb una perfecta normalitat, sempre i tant que el meu cap es mantingui com és ara. Si el meu cap entra en la demència, demano perdó a les perso­nes que en aquell moment es trobin al meu costat i que ho facin com puguin, perquè en definitiva és tan natural morir-se estrabul·lat com en un estat mental normal. Jo he tingut la sort de no posseir cap vanitat —ni tan sols la de la supervivència d'uns quants anys. Cap. Només els demano que em facin enterrar al cementiri de Llofriu, que és la meva parròquia, sense ningú que no siguin els de casa, sense comuni­car la notícia a ningú i amb el capellà corresponent per a recitar la poesia en llengua llatina: el Dies irae, dies illa. He pagat durant molts anys a la junta d'obres de l'església el preu d'un petit enclòs en el ce­mentiri, de manera que les coses del meu cantó sem­blen perfectament arreglades i normalíssimes.