L'anada a Sant Sebastià tenia una doble utilitat...


Municipi:Palafrugell

testing image

L'anada a Sant Sebastià tenia una doble utilitat: el repòs, i la possible visita a Josep Pla, que, segons em van dir, feia pocs dies havia arribat del seu viatge de tres mesos al Brasil, Uruguai i Argentina. Per una banda, m'estimava més la tranquil·litat, de soledat absoluta; per una altra, m'hauria dolgut no assegurar la possibilitat de completar l'amistat, tan ben començada, amb el gran escriptor. Feia prop de tres anys que tenia el propòsit d'anar uns dies a Palafrugell per a veure'l, i ell hi insistia, i per dues vegades li havia dit que hi anava i me n'havia hagut de desdir. Així, doncs, quan vaig baixar de l'autocar, i abans de prendre el taxi que m'havia de portar a Sant Sebastià, vaig entrar al restaurant Reig —a cal Tinyoi— on ell sol anar, per veure si hi era, o per deixar avís de la meva arribada. I hi era. Sopava amb uns quants amics d'ell i, en gran part, meus, com eren en Pep Pratmarsó i senyora, en Xavier Montsalvatge i senyora, i també desconeguts, la senyora Mestre —Jeannette Alexandre— i l'Ortínez —casat amb una noia Tosa i Fina—, tots ells del mateix grup. L'acollida d'en Pla va ésser cordialíssima, però de seguit em vaig adonar de com la beguda el tenia enterbolit en aquell moment: volia de totes passades que anés a dormir a casa seva, i en vaig fugir, amb excuses fàcils —l'hora avançada—, però així i tot em vaig quedar tanta estona amb ells que després, quan el taxi em va pujar al far, l'hotel era tancat, no ens van sentir i vaig haver de tornar a dormir a Palafrugell, a cal Tinyoi mateix.

L'endemà al matí, el taxi em va pujar a Sant Sebastià. La casa, gran i esbalandrada, té un pati magnífic, però poques condicions com a hotel: hi feia un fred terrible, fora de la sala de baix on cremaven grans troncs. El vent sonava sempre, gairebé humit i martellejador.