La taverna de Gervasi és molt important...


Municipi:Palafrugell

testing image

La taverna de Gervasi és molt important i, si bé ha tingut èpoques de més o menys anomenada política, no n'hi ha d'altra a Palafrugell que pel que fa a la libació se li pugui comparar.

Si haguéssim de fer la història de la taverna de Gervasi, hauríem de presentar la història de la nostra estimada vila natal. Aquesta història seria curiosa, perquè, a més a més d'ésser molt curta, tindria la particularitat de no contenir ni fets gloriosos ni personatges de fama i d'anomenada. Sospito que aquesta falta de tradició brillant entristiria molta gent. A mi, m'encanta haver nascut en un poble que no ha produït cap redemptor, ni cap col·leccionista de sensacions rares, ni cap predicador estentori. Això em dóna una sensació de lleugeresa i de llibertat. Palafrugell, antigament, era un poble molt petit, murallat. La gent vivia de l'agricultura. La taverna tocava a la torre de l'angle sud-est de la muralla. Davant de la taverna hi havia un olivar. Els parroquians de la casa eren sobretot gent de la rodalia. Els dies de mercat i els diumenges a la tarda s'emplenava de gent, s'hi bevia, s'hi feien tractes i, si convenia, s'hi cantava entre una rodella de llobarro i una ala de pollastre.

Quan vingué la invasió de la gent de la rodalia i dels forasters, el petit poble murallat s'esclovellà com una magrana madura, es va estendre per tots quatre costats i la taverna del Gervasi quedà en el centre de la població. Aquesta circumstància li va donar encara més nom. La gent forana continua freqüentant-la els diumenges, i la gent del poble tota la setmana, sobretot els dilluns. En aquests dies hi havia cuina a base de caragols, de niu, d'estofat i d'arengades. Les arengades —menjar de pobre— es menjaven amb la torrada amb oli i vinagre. La taverna s'emplenava de fum, l'arengada brillava com un tros d'or sobre el pa torrat, el vinet rajava de les botes rosat i esperitat. La taverna bullia fins que moria la tarda i la llum es fonia, desmaiada, sobre les terres del cantó de mar. Amb el temps arribà també l'urbanisme, la mania de fer carrers drets i convertir el poble en quadrícules uniformes. De les antigues muralles, en quedava la torre de l'angle sud-est, que era rodona, alta i esvelta com una dona ben casada. La torre, però, per fer més dret un carrer, fou tirada a terra, i això fou la mort del vell establiment. Amb ella va desaparèixer un dels racons més concorreguts del poble, sobretot a l'hivern, ja que la torre, en unir-se amb el pa de paret de la muralla, feia una mena de concavitat que era molt abrigada. Quan feia tramuntana, els ganduls del poble es reunien a xerrar en el recés torrat. Es formava una mena de conclave d'esquenadrets i de cínics i de vegades s'hi trobava refugiat algun venedor ambulant que va de poble en poble, algun adobaparaigües, d'aquests que porten una caixa de fusta i una olla a la mà que regalima un suc negre tot al llarg de la carretera per on van passant. Aquests personatges deixaven el poc que tenien a la taverna i, entre ells, Gervasi tenia una consideració inqüestionable.