Però no tot és la mar, a Tossa.


Indret:Far
Municipi:Tossa de Mar
Comarca:La Selva

testing image

Però no tot és la mar, a Tossa. Tossa està rodejada de pujols que arreceren valls d'un caràcter centreeuropeu sorprenent. El paisatge, doncs, és molt complet. I, sobretot, el que dóna un perfil personalíssim a aquest racó de la costa és aquesta massa de terra que entra mar endins, tanca la badia i sosté rere seu la Vila Vella.

La Vila Vella està prodigiosament conservada. Les muralles i les torres serven tota llur força. Ja existien el segle XII, encara que llur origen més remot sigui desconegut. El temps ha respectat tres torres: la d'En Joanàs, la de les Hores i la del Codolar. Dalt del turó hi ha una església en ruïnes del segle XVI, i produeix una sensació inoblidable contemplar la mar a través dels arcs supervivents. A la veritable cúspide, un molí mogué en altre temps les seves solemnes pales, i aquest espectacle, que degué ésser esborronador i potser únic al món, es perdé per sempre el 1917: per instal·lar el far es va renunciar, en una deplorable ostentació d'insensibilitat, a habilitar el molí per al nou ús i hom preferí enderrocar-lo i bastir en lloc seu el model oficial d'Obres Públiques. Avui encara s'hi veu una derrotada roda de molí. [...]

Recomanem vivament que, des de la platja, el turista agafi el camí que puja al Far. La perspectiva canvia cada cinc metres, i en guanyar alçada tots els elements de Tossa augmenten en gràcia. Les gavines planegen damunt la mar, i llurs ombres dibuixen amples paràboles sobre torres i muralles. Ens enfilem una mica més, i existeix un indret misteriós on el visitant es troba espiritualment i estàticament equidistant del cel, de la terra i de la mar. És un indret màgic, que és fàcil de perdre amb tres o quatre passes més. Un hom arriba aleshores al final, a la cota màxima, on esvaloten una dotzena de gallines i un grup d'alemanys inspeccionen sistemàticament el panorama amb uns potents prismàtics de campanya.