A la dreta de l'església en runes...


Obra:A flor d'oblit (p. 25)
Indret:Far
Municipi:Tossa de Mar
Comarca:La Selva

testing image

A la dreta de l'església en runes, el camí i una barana moderna imitant els vells merlets. Hom s'hi aboca i veu l'avenc de roca i al fons, a una gran fondària, els meravellosos matisos de les roques i del mar. Color de rovell, color de molses flonges sotmeses al ritme de l'aigua, fent un ample respir. Aigua d'un verd de maragda i, al volt del rocam, un verd més fosc que es difumina. Groc, color de coure, blancor d'escuma, tremolor de plantes que viuen sota la diàfana verdor: s'aixeca un perfum d'algues, un so de sospirs.

A les quatre ens embarquem. El vent ens es contrari i ens cal anar mar endins. Hi ha tràngol. La barca dansa vivament i jo, que sóc a proa, rebo de tant en tant la carícia freda de l'aigua. Un vent fresc i la mar sonora són una cosa agradable. Quan orsem, calma el vent. Remem. La calma és ja més seguida. La vela es desinfla i batega contra el pal. Els dos pescadors que ens acompanyen ho comenten. «Es vent canvia...» diu un d'ells. La mar era encara ben blava. Avençàvem lentament. Jo parlava amb un d'aquells homes de mar. Ell feia: «Qui és en la mar navega, qui és en terra judica.»