Però aquest cop la distància era més curta...


Obra:Els plaers ficticis (p. 147)
Municipi:Setcases
Comarca:Ripollès

testing image

Però aquest cop la distància era més curta, i a penes havia tingut temps d'adaptar-se al seu nou estat, de deixar-se convertir, com abans, en robot alpí, quan van arribar a dalt de la carena. A l'altra banda se'ls obria el panorama de l'altra vall, la del Fresser.

Van tornar a descansar una mica, asseguts de cara al sol, però el vent era potent i fred, i no els deixava escalfar. Seien tots tres molt junts, com per comunicar-se la virtut, i es fregaven les cuixes vermelles sense dir res.

L'espectacle grandiós que tenien al davant els havia deixat muts; eren tot de carenes, comes, cims, ondulacions infinites sota un cel d'un blau molt clar, amb alguns estrips de núvols blanquinosos. Prop d'ells, un ramat d'eugues daurades i peludes pasturava amb paciència. Potser per mandra, o per sentiment d'impotència expressiva, o per pudor, ningú no va fer cap comentari sobre la visió que se'ls obria allà baix.

—Som-hi?

I al crit de l'Eugeni, sempre muts, van escometre el tram final. Resseguien el llom de la carena ruixada pel vent fred fins que van arribar al peu mateix del Puig de Bastiments. En aquell moment, en Frederic va mirar cap amunt, i va poder veure, amb emoció de nen petit, un ramat d'isards que saltaven i corrien com fletxes per la tartera.