Cap idea més oposada a la veritat...


Obra:Entre flames (p. 455)
Municipi:Blanes
Comarca:La Selva

testing image

Cap idea més oposada a la veritat, si es referís a la nostra costa brava! Dubto que enlloc del món hi hagi una mar més plàcida i atractívola, una at­mosfera més serena i una naturalesa que expressi amb més claredat l'alegria i la dolçor. Sobretot a l'estiu, no és possible aquí la tristesa. Les orenetes i les falzies envaeixen el nostre cel, cridant "visca!, visca!". El rovell de les nostres més humils teulades es converteix en una crosta d'or, que les fa tan esplendoroses com aquelles amb què la llegenda corona la meravella dels seus palaus encantats. Els penyals esclaten en una brillant florida de ginesta, que els dóna l'aspecte d'altars en lluminària. I, a la manera de sacerdots, d'aquells altars, els arbrets d'atzavara s'aixequen ací i allà, al cim de les cingleres, amb una actitud gallardíssima d'entusiastes oferents, presentant amb múltiples braços a la benedicció del cel les tofes de llurs flors flamejants. Voleu més esclat de llum? No, els jardins artificials de la Costa d'Atzur de França no són tan harmoniosos com els que creixen venturerament a la nostra Costa Serena. Allí quasi desapareix la penya sota terres sobreposades i vegetacions d'un verd obscur. El paisatge fa en certa manera l'efecte d'un cap on hagi traficat un hàbil perruquer amb afegits i tin­tures. A la nostra costa, en canvi, tot és natural. Els penyals subsisteixen i el sol hi canta de pròpia veu amb les notes més adequades a la seva glòria. I, en veure'ls florir, un hom pensa: "Fins i tot els ossos de la nostra terra s'han estremit de goig i s'han vestit de festa; eixamplem el cor; associem-nos al llur somriure". ¿Què té d'estrany, doncs, que les nostres campanes tritllegin, que les músiques recorrin els nostres carrers i que les nostres viles es moguin amb aires de dansa i amb fervors de poesia?