I quan va arribar l'hora del meu naixement...


Obra:Viure amb els ulls (p. 20)
Comarca:La Selva

testing image

I quan va arribar l'hora del meu naixement, la mare es va refugiar a Caldes de Malavella, a casa els seus pares —l'àvia Ramona, mestressa de casa, i l'avi Josep, paleta—, on també vivien la tieta Felicitat i l'oncle Alfons. Sembla que la meva arribada en aquest món no va portar gaires problemes i que la cosa va rutllar be gràcies als serveis de la llevadora del poble, que ja era la mare d'un infant que anys a venir seria el mestre Ferrer, fundador i primer director de l'Orquestra Meravella. El meu naixement, però, no va portar la pau amb la família de Barcelona, al contrari, perquè l'àvia Pietat, que ja he dit que també era llevadora, es va in­dignar perquè n'havien prescindit a l'hora del part.

El cas és que el fred ens va fer fora de Gràcia abans que jo hi pogués establir lligams o records. Els primers que tinc, i no gaire precisos, corresponen a la vida que fèiem al carrer de Dènia, entre Marià Cubí i Laforja, a tocar de la plaça de Cardona. Un món, el meu món d'infant que, per culpa o, més aviat gràcies a la guerra civil, es va traslladar ben aviat a Caldes de Malavella, no a la casa del poble on vaig néixer sinó a la de planta baixa que l'avi Josep, el paleta, va construir als afores, a la carretera de Llagostera. Hi vaig passar bona part de la guerra a partir de la incorporació del pare. I això em va permetre viure gairebé la major part del temps en plena llibertat i a l'aire lliure entre els cinc i els set anys.