El mossèn va anar a trobar-la al safareig.


Obra:El fill de l'italià (p. 309-310)
Comarca:La Selva

testing image

El mossèn va anar a trobar-la al safareig. La Joana era una feligresa complidora, de missa cada diumenge, però no era una devota de les que sempre rondaven l'ecònom del poble. Per això, la visita la va agafar de sorpresa i es va sobresaltar.

Mossèn Massaguer ho va aprofitar per interrogar-la.

-Què hi feies ahir, al camí de can Riera? Què se t'hi ha perdut, a Vidreres?

La Joana va reaccionar amb rapidesa.

-Havia quedat amb una cosidora, volia que repassés unes peces de roba que rento als soldats italians.

-N'hi ha massa, de soldats rondant pertot arreu.

Al mossèn li feia pudor la boca. La Joana es va tirar enrere, però ell li va tornar a acostar la cara i li va tirar una bafarada agra, molt desagradable:

-Aquests mariners són una plaga, tot el poble n'és ple. També el camí de Vidreres.

Portava una sotana plena de llànties, amb un rest de botons des del coll fins als peus, que portava descordat fins a mitja pitrera. Dues taques de sal a les aixelles i una altra a l'esquena delataven que suava com una euga després de llaurar tot un camp de cinc vessanes. Tot ell feia pudor de ranci, semblava que mai no hagués passat ni una mica d'aire al voltant d'aquell home, que la mirava amb cara d'emprenyat.

-Si has de tornar a sortir de casa, serà millor que t'acompanyi alguna dona del poble.