Elegia d'un paisatge


Municipi:Alboraia

testing image

Elegia d'un paisatge

 

Al meu avi, forner i llaurador

des de la casa dels meus pares

 

Xarxa de fil d'aram amb buguenvíl·lees

entremaliades de flors vermelles,

a través teu veig un dibuix cubista

de motos i cotxes; dones que fan

la ruta del colesterol i parlen

dels morts locals; i veig la primavera

dels tarongers. S'endevina l'A-7

i més enllà la via d'ample ibèric.

 

Xarxa de flors vermelles i morades,

com un sedàs em destrieu fragments

entrellucats d'aquest paisatge amic,

ja contrafet, condemnat a morir.

Vindran nous trens, passaran de llarg,

i s'enduran les dones i els tarongers.

Sols quedaran els cotxes, l'autopista,

l'ample europeu i l'ample dels autàrquics.

 

Xarxa de flors, donzell de nit, gesmil,

xarxa de fils d'aram amb coloraines,

si passen trens on naix la tarongina,

qui us dirà que ve la primavera?