L'ermita de Vera


Obra:Altra veu (p. 35)
Municipi:Alboraia

testing image

L'ermita de Vera

 

Allí estava l'aigua

perquè no podia

deixar d'ésser-hi presència,

rei de tantes coses inefables,

tanta cosa quieta.

Estava l'aigua,

venerable molí,

vella sang,

dolç i llunyà reflex d'uns altres dies

per als que ja nosaltres hem fet tard.

Avui trepitgem tendra, humida herba,

i aqueixa ermita feble,

catedral de pobresa,

és l'únic i sol que ha pogut esperar-nos

per a l'hora certa.

L'havem rebuda en l'ànima

amb la veu que vetlava

vivament desperta,

per a les dolces coses llargament esperades,

aqueixes que el goig nega.

Però estava al límit i a l'aire del dia,

al revers fosc de la data perfecta;

i les campanes i la cúpula trista

-realitat del temps florit en ella-

amagaven les íntimes, indistintes paraules

d'aquell somni celest de la infantesa,

interromput de sobte en el vent nítid

per llum d'adolescència.