testing image

XLIV

 

[Sonet de guerra, l]

 

S'apaga als ulls el teu esglai de viure

ofert, només, a la buidor del cel.

L'ardorós degotall de sang fidel

l'arbre de sang per la ferida lliura.

 

A l'ombra dels fusells la rella encesa

d'un minvant ha segat l'astre rendit;

com la perla de bronze del teu pit

té un espasme suau la nit malmesa.

 

Legió d'elegits, pel somni vostre

cadàvers sense nom i sense rostre,

els àngels de la llum us deixen sols.

 

S'eleva un plany de vostra boca closa

per l'aire dolç fins on la mort reposa,

oh nit d'afusellats i rossinyols!