testing image

LXV

 

Ocell

 

Sobre una branca baixa, silenciós, reposes;

amb les ales esteses has planejat suau,

abans que el teu reialme es desfés de les roses

i en els teus ulls morissin espurnes de cel blau.

 

T'embriaga el silenci, t'inquieten les ombres,

gires el bec esquiu vers l'orient desert;

mai no sabràs per què amb el teu vol aombres

una llenca de terra i una mica de verd.

 

Ara t'esglaia el vol d'una fulla despresa,

el crit desesperat d'un llunyà ocell de presa

i la nit infinita que plana damunt teu.

 

Et fascina una estrella dintre l'aigua somorta

i les llances dels joncs, sota la claror lleu

d'aquesta flor d'argent que la tenebra porta.