Més d'una vegada he pensat...


Obra:Mercè Rodoreda (p. 119-120)

testing image

Més d'una vegada he pensat en l'angúnia que us va fer la meva casa tan indefensa, però no em coneixeu. Encara que sembli una persona molt quieta —i ho sóc— i molt poruga —que ho sóc— també sóc esbojarrada com un dimoni i valenta i temerària com n'he donat proves manta vegada —que diria un pedant de Serra d'Or. I sense ser aventurera, he viscut com s'ha de viure: o sigui, perillosament. M'agrada i no sabreu mai fins quin punt viure així, al mig del bosc, guardada per quatre persianes. Les bestioles del bosc encara corren més risc. Jo, en aquesta casa, hi visc com el peix a l'aigua i estic passant, a les meves velleses, una de les èpoques més felices de la meva vida. Moltes nits, ja us ho vaig dir, si m'adormo tard, llegint, abans de ficar-me al llit surto a l'esplanada i m'hi passejo. Si fos jove, saltaria i correria a la claror de la lluna. Les meves cames ja no em permeten aquestes exaltacions.