El camí era estret i curt...


Obra:Quanta, quanta guerra... (p. 201-202)

testing image

El camí era estret i curt; arrencava de la corba d'una carretera. Estava solcat de reguerons, cobert de pedres descalçades. A la banda esquerra hi havia el jardí d'una torre vella que amb prou feines es veia de tan tapada per cedres i xiprers. La tanca era feta de llates de fusta acabades en punxa lligades les unes amb les altres amb filferro rovellat, mig dissimulada per una gran espessor de xuclamels amb un rengle de lilàs al darrera carregats de poms de llavors seques. A la dreta, després de passar una font sense aigua, hi havia el pati d'una masia molt gran voltat de geranis vermells i rosa morts de set i mig desflorits. Sota d'una parra, a la vora d'un galliner sense gallines, hi havia un gat mort. El sol queia de ple a la fatxada adornada amb un rellotge de sol de rajoles grogues i blaves amb dibuixos de branques i fulles. Era just migdia. El camí desembocava en una plaça que només tenia tres cases, enganxades les unes amb les altres, amb teules renegrides, amb els portals esbatanats com si la gent fos als camps.