El pis on vaig nàixer, al número 82 del carrer de l'Obispo Muñoz...


Obra:La parra boja (p. 16)
Municipi:Burjassot

testing image

El pis on vaig nàixer, al número 82 del carrer de l'Obispo Muñoz, era un pis pobre, miserable, però amb moltes notes d'alegria. De moment no em sé estar de referir-me a una parra que, plantada al corral de la casa de dessota, pujava per la meua galeria i anava enramant motius de bellesa. Crec que mai no vàrem menjar raïm sencer d'aquella parra, que era un raïm negre, d'una pell més aviat grossa, forta: de tant en tant, algú, el meu pare, la meua mare, jo mateix, allargàvem la mà per tal d'agafar un penjoll i pessigar-ne una mica, poca cosa. Però la parra, com a espectacle, era ubèrrima, preciosa. A la planta baixa hi havia un taller de fer sants i verges: el taller d'un escultor, d'un «santer», que es deia Eduard Comes Mestre, amb el qual treballaven dos xicots més, l'un femelleta i l'altre més aviat bròfec. Pot donar una idea del caràcter obert i sense contemplacions de la meua mare el fet que en nàixer, l'any 31, la meua única germana, Carme, va triar aquest marica com a padrí de la nena. El marica, no l'hem tornat a veure; fins i tot diria que la meua germana mai no l'ha vist.