El reclam i la molsa


Obra:Llibre del professor (p. 61-63)
Municipi:Burjassot

testing image

El reclam i la molsa

 

Recorde Dominique. I recorde la molsa

que creix entre les lloses del pati de Sant Roc.

VICENT ANDRÉS ESTELLÉS

 

Ens agrada llegir

els poemes d'Estellés

pels carrers de València.

 

Una guitarra,

la força de la paraula,

foradant el temps

contra la ignomínia.

 

Versos que ens obrin

les portes de la ciutat

de Serrans a Quart,

fins al carrer Ribera,

sempre confús i alegre.

 

Al carrer de Cabillers fem parada,

la casa on visqué Ausiàs March.

El canonge de la Seu,

es commou en veure'ns.

Hi ha una altra València, sí.

 

Amb el metro arribem

a Burjassot.

L'aigua que corre

per la séquia de Montcada

ens evoca la vida.

 

Pugem a la casa

on visqué el poeta,

la finestra oberta a l'horta,

les teules rovellades,

els comuns suspesos

en l'aire d'un corral.

 

Al forn del Sol

es cou la cassola d'arròs,

i dinem plegats

a la casa dita de Bassot.

 

Com una litúrgia

mengem el pimentó torrat,

tornem en processó

pel carrer Bisbe Munyoç,

pel carrer del Tramvia

fins al forn de Nadalet.

 

I, al pati de Sant Roc,

rastregem, ben íntima,

la molsa que ens reclama:

Verdor naixent entre lloses blaves.

 

A la porta del cementeri,

agafats de les mans,

terriblement alegres,

ballem damunt la vida exaltada.

 

Amputats de veu,

tornem a casa

en autobús.