Diumenge de tardor a Cotlliure


Obra:Poemes (p. 109-110)
Indret:Castell
Municipi:Cotlliure
Comarca:Rosselló

testing image

Diumenge de tardor a Cotlliure

 

Un somriure de festa s'aixeca sobre el mar

i arriba fins al cos ben cepat de la torra.

Regalima la llum per les malles d'un art

que s'eixuga a la sorra.



 

Aquí les cases tenen la fesomia dura

amb uns viuets de blanc i de verd que els hi fan

aclucar les finestres com uns ulls on madura

el blau del cel tibant.

 

Els pals drets de les barques s'inclinen a la una

com un estol de llances envestides pel vent.

Es retallen en l'ombra quan els adorm la lluna

o els crida el sol ixent.


 

Batega en l'aire clar un cop de tramuntana.

Entre els blancalls d'escuma que es fonen en xarbots,

sobre la platja humida la vela de mitjana

s'arrupeix en els bots.

 

Al voltant les muntanyes s'inflen arrodonides

com una vela. Terra de caires retallats,

clapada d'oliveres i vinyes escarides

amb els ceps despullats.

 

Fugint del vent, els núvols han pujat molt enlaire

i en l'aire blau arrelen com les branques d'un soc.

S'encén tota la costa de sol a cada caire,

una ombra a cada roc.

 

Els pescadors que es miren la mar esvalotada,

les mans a les butxaques, s'inclinen com els pals;

a la pell i a la roba duen ben arrapada

l'agror dels sardinals.

 

Avui balla un somriure de festa sobre el mar.

Blancalls d'escuma salten pel blau de les onades,

els seus camins es traven com les malles de l'art

i els cops de les ventades.

 

Cotlliure i el Castell planten cara a la força

de tots els vents i flairen el salobre i l'agrum,

com una barca vella cansada d'anar a l'orsa

del vent i de la llum.