Diumenge de tardor a Cotlliure
Un somriure de festa s'aixeca sobre el mar
i arriba fins al cos ben cepat de la torra.
Regalima la llum per les malles d'un art
que s'eixuga a la sorra.
Aquí les cases tenen la fesomia dura
amb uns viuets de blanc i de verd que els hi fan
aclucar les finestres com uns ulls on madura
el blau del cel tibant.
Els pals drets de les barques s'inclinen a la una
com un estol de llances envestides pel vent.
Es retallen en l'ombra quan els adorm la lluna
o els crida el sol ixent.
Batega en l'aire clar un cop de tramuntana.
Entre els blancalls d'escuma que es fonen en xarbots,
sobre la platja humida la vela de mitjana
s'arrupeix en els bots.
Al voltant les muntanyes s'inflen arrodonides
com una vela. Terra de caires retallats,
clapada d'oliveres i vinyes escarides
amb els ceps despullats.
Fugint del vent, els núvols han pujat molt enlaire
i en l'aire blau arrelen com les branques d'un soc.
S'encén tota la costa de sol a cada caire,
una ombra a cada roc.
Els pescadors que es miren la mar esvalotada,
les mans a les butxaques, s'inclinen com els pals;
a la pell i a la roba duen ben arrapada
l'agror dels sardinals.
Avui balla un somriure de festa sobre el mar.
Blancalls d'escuma salten pel blau de les onades,
els seus camins es traven com les malles de l'art
i els cops de les ventades.
Cotlliure i el Castell planten cara a la força
de tots els vents i flairen el salobre i l'agrum,
com una barca vella cansada d'anar a l'orsa
del vent i de la llum.
