Oda al Rosselló
Oda al Rosselló
Canto, dels Pirineus la terra catalana
bressol de la casa pairal,
on dels avis, la cendra al vent de tramuntana,
escampa pols d'amor i d'esperança blana
sobre secans i riberal.
De replec en replec el Rosselló camina,
dels cims canigonencs al mar,
i desplega dels sòls la beutat que il·lumina
un esclat radiós del qual es dissemina
l'engruna d'or sobre la llar.
Del castell Canigó dos baluards cabregen,
carenes fines davallant,
Corberes d'estany gris, Alberes que blavegen,
encastant la planura, on fils d'argent serpegen,
sang, de les hortes, borbollant.
Brolla del Canigó l'aigua pura i gelada,
descendint de graó en graó;
per les valls esquelleja una lliure ramada,
i dels boscos de pins, la nau, ombra inspirada,
hi parla cor a la raó.
Davallant secà a baix els ceps de vinya noble,
tenderols dels raïms daurats,
i la garriga, on resa un ermitatge, i el poble
del qual el campaneig de l'àngelus s'acobla
amb les pregàries dels serrats.
Com arlequí, sa plana amb pedaços s'abriga,
tauler de vinya, hortes i dalls,
la presseguera en flor, de papallons prodiga,
hi vela de rosat la maragda que irriga
un clapoteig de fins cristalls.
Canto, del claustre d'Elna el romànic missatge
i sant Martí de Canigó;
del Castellet en sang el noble i antic llinatge
i del gòtic palau el reial heretatge,
do de Mallorca i d'Aragó.
La platja d'argent gris on pel sorral s'amarra
descabellat un tamariu,
Cotlliure barca d'or que un braç d'Albera avara,
Banyuls, deu d'ambrosia on floreix l'atzavara
vora la cala on l'ona riu.
Canto, del Rosselló l'ardent i fina traça
i l'amor de ses llibertats,
la gran bandera d'or i de sang de la raça
la qual omple d'espers els fills de molta braça
i les filles d'ulls vellutats.
Quan entona la gent: «Muntanyes regalades»
o del «Pardal» el bell amor,
quan la rodona gira amb la sardana alada,
o refila la cobla antigues les albades,
la sang bombolla al nostre cor.
Als flancs dels Pirineus la terra catalana
obre el seu cor de bat a bat,
per recloure els amors de la terra germana,
sentiments i records que la fe sobirana
amb lletres de sang ha gravats.
La llengua, la llegenda i l'ermitatge on resa
la catalana processó,
la poesia ardent com la ginesta encesa,
i el sol, d'or i de sang, constel·len la puresa
de l'eterna tradició.
