Paraules a mestre Pompeu Fabra, en el centenari de la seva naixença

Paraules a mestre Pompeu Fabra, en el centenari de la seva naixença

Mireu, mestre Pompeu,

les coses ara estan, si fa no fa,

com vós les vau deixar,

no hi ha més desgavell ni gaire més acord

i el català,

això prou que ho veieu,

encara no s'ha mort-

ni es morirà.

Com de costum hi ha gent que ens fa la guitza,

la gent de sempre, és clar, i, com de costum,

el llur més innocent se'ns emfasitza

per manca de consum.

Encara ens barallem. A parer meu, la gresca

vol dir vitalitat, però el que és llastimós

és que mentre els veïns ens fan la llesca

nosaltres estiguem com gat i gos.

La creixença, però, ja no es detura

i, tot i el que us he dit, és evident

que d'una forma més o menys segura

cada dia us coneix molta més gent.

I això ja és un gran què, hi ha molta feina

per fer i n'hem de parlar,

i si tots ens servim com cal de l'eina

que vós ens vau donar

guanyarem temps i tot serà més clar.

Després vindrà el que vingui. Serà cosa

d'emprendre altra vegada els poc sabuts camins,

d'oblidar que hem estat un poble nosa,

que deia aquell, sense veu ni confins,

cosa, també, de doblegar l'esquena

i empènyer la tartana amb voluntat

sense parar-se massa en quina mena

de gent ens fa costat,

i sobretot de no ignorar què diuen

aquells a qui no escolta mai ningú,

de desar les banderes que prescriuen

i no encomanar mort, sinó un viure més dur.