De lluny, em fixo en els xiprers...

De lluny, em fixo en els xiprers del petit cementiri, més alts que el campanar de l'esglesiola que és al costat.

Es projecten ben drets, una mica espellingats, negrosos, dins la claror de cendra de la tarda.

Penso en la terra que els alimenta, ben adobada.

Xiprers amunt,

la pols s'enfila, lenta,

cap a la llum.