El monestir de pares benedictins del qual formava part...


Obra:El vagabund (p. 20-21)
Municipi:Girona
Comarca:Gironès

testing image

El monestir de pares benedictins del qual formava part fou saquejat i incendiat, i no pas un sol cop. Avui, Sant Pere de Galligants no té filiació ni història. És com un individu indocumentat. Als ultratges vandàlics dels seus enemics, han seguit els dels seus amics creients, però barroers. L'escarpra, la calç d'emblanquinar i el guix, miserable substitut de la pedra, han fet estralls a l'interior.

Un aiguat formidable i catastròfic, en 1843, va profanar-lo. El fang d'un altre l'embruta encara. El primer el recorda a les generacions presents i futures, un ocellot sinistre, barreja ominosa de corb i de mussol, pintat en el frontis del cancell, gairebé a tocar el sostre que aguanta el cor. Té les ales esteses i amb el bec marca l'altura inversemblant de les aigües i sosté un ample floc voleiadís, on l'ampul·lositat d'un retòric castellà va escriure aquesta imploració patètica:

 

Por los que el Galligans fiero

Sumergiera en su furor,

Misericordia, Señor.

 

I conten que el Galligants fiero, no content d'emportar-se unes quantes cases i unes quantes vides, havia anat a abastar el bon Sant Patró de l'església a la presidència de l'altar major, per a deixar-lo abandonat en un estable de gitanos del carrer de Pedret. Més tard, un altre estuf del torrent envaïa de bell nou l'església. El rastre de les aigües es fa albirador per una franja de llot rogenc, de l'altura d'uns tres metres, que no es destenyeix pas a desgrat dels anys.