En descendir vers el carrer del Llop...


Obra:El vagabund (p. 14-15)
Municipi:Girona
Comarca:Gironès

testing image

En descendir vers el carrer del Llop, la creu, enmig dels dos xiprers més baixos —siluetes d'un dibuix primari, vogides en una fusta de poc gruix i pintades de negre— que adornaven llavors l'atri del convent de les monges Caputxines, l'entretenia una estona.

Res com allò, tan senzill, tan pur, no podia expressar, més categòricament, la humilitat, el rigorós ascetisme i la infrangible clausura de les religioses! Aquella grafia tenia l'austeritat necessària per a salvaguardar-les del tuf dels prostíbuls que les envoltaven, prostíbuls la majoria d'ells concorreguts per sorges i murrialla. Era molt difícil de sostreure's a l'aguda curiositat que desvetllava aquest convent hermètic, estoig d'unes existències dedicades a la mortificació, gustoses d'esdevenir sordes, mudes i orbes, de lliurar-se abans d'hora a la tomba, de començar a viure la mort. La porta, les escasses finestres tapiades amb rigoroses gelosies, àdhuc les parets, són mirades pel foraster amb una atenció greu i penetrant com els signes d'una inscripció bàrbara per un epigrafista.

A Innocenci, el convent de les Caputxines li interessava gairebé malaltissament, i donava un tomb per darrera l'edifici seguint el carrer de Sacsimor, paraula que no sabem amb quin fonament un cronista gironí tradueix del grec per «dolor i amargura» i que, per un cruel sarcasme dels temps mudables, avui és l'escorriall de la lascívia més rumbosa i alegroia de la població.