Després del parracaire i de can Guerra...


Obra:Quan érem feliços (p. 86)
Municipi:Girona
Comarca:Gironès

testing image

Després del parracaire i de can Guerra travessàvem el pont del Galligants i podíem escollir dos camins paral·lels: o tiràvem per la pujada del Rei Martí, que per a la gent del barrí sempre ha estat el carrer del Llop, o anàvem pel carrer de la Barca, travessant el Barri Xino. Als amics de fora del barri els feien basarda tots dos, però nosaltres ens hi sentíem protegits perquè coneixíem tothom.

Al carrer del Llop hi havia cases estretes i humides amb soterranis que tenien les finestres a nivell del carrer. Al vespre, quan hi passàvem pelats de fred, en sortien olors de menjar i sentia veus conegudes dels homes de la casa, la majoria gitanos que es passaven el dia asseguts a la barana del riu, perquè les cases eren tan fredes que no s'hi podia estar. Sempre eren un grup de vuit o deu, tots amb la mateixa cara bruna, tots amb el barret al cap i el bastó entre les cames, agafat amb les dues mans. Quan passava, sempre em deien alguna cosa simpàtica amb aquella mica d'accent que al cap d'uns anys vaig identificar com una barreja del català de Girona i el de Perpinyà. Quan venien els seus parents francesos a alguna festa, el barri quedava ple de cotxes luxosos de marques estrangeres que aquí encara no havíem vist mai.