De fet, les diades acabaven en la nit del Dijous Sant...


Obra:Girona i jo (p. 174)
Municipi:Girona
Comarca:Gironès

testing image

De fet, les diades acabaven en la nit del Dijous Sant, amb la processó de Setmana Santa; el divendres a la tarda, ja obrien els obradors, i tornava a començar el treball abandonat durant tota la setmana. La processó de Setmana Santa tenia tot l'aire d'un Sagramental antic; imposava d'una manera estranya; era poesia i devoció, sorprenia i turmentava.

Calia veure-la des de la baixada de la Catedral, entre les torres de Sobre Portes i el contrafort de l'església de Sant Feliu, que era el lloc on hi portàvem els amics forans. L'única claror de les atxes dels congregats, i els quatre fanals que portaven els «misteris», donaven un aspecte d'aiguafort a tot el que passava; edificis multiseculars, siluetes encongides dels pocs espectadors en aquell lloc, túniques negres deis congregants que lliscaven sense soroll, el repicar, rítmic i violent, de les alabardes dels «manaies», els compassos monòtons del fagot i la flauta que seguien algun misteri, l'arrossegar de les cadenes d'algun penitent encaputxat i anònim, acabaven de donar tota l'esgarrifança de la tragèdia.