Gràcil com una fulla de palmera...


Municipi:Girona
Comarca:Gironès

testing image

Gràcil com una fulla de palmera; segur com la mà d'un pare. La fina línia del pont "de la Creu Blanca" salta, amb elegància femenina, d'una banda a l'altra del riu, s'esborra en dolça difuminació entre la boira. A sota, les gavines planegen entre aquell anar i venir de finestres i terrats. Una mica d'aire ondula molt lleugerament la superfície tèrbola de l'aigua, pràcticament immòbil, com un mirall antic i brut. Les gavines, els ponts, la línia tan humana de les cases abocades a l'aigua. Les tribunes, els balcons, les terrasses, tots tan vius i tant d'avui, i amb tots els anys a sobre, ben a la vista. El temps s'ha deturat o passa molt lentament, com l'aigua fosca de l'Onyar. La mateixa roba estesa sobre el buit, les flors que esperen com sempre el solet de la tarda, la gàbia del canari... Les teulades fosques, les torres feixugues, la pedra invariable i digna. Les antenes esgarrapant l'aire familiar. L'àmplia balconada de l'Institut vell, de moltes hores grises. El verd de les persianes, com un "mostrari" de verds que lluiten contra el sol. I els campanars de sempre, com pals d'un gran circ, o arbres d'una nau immensa. Tot això dues vegades: en la realitat del cel i en la realitat de l'aigua. Amb una cara plantada a tots els vents i l'altra banyant-se per sempre en el darrer curs de l'Onyar.