Exvots pintats i fetges de cera


Obra:Escafariata d'Empordà (p. 109-110)
Comarca:Gironès

testing image

Exvots pintats i fetges de cera

 

Des del Far i Rocacorba,

des del Mont i la Salut

des del Coll i de Finestres

implorem el vostre ajut.



 

(Goigs de la Mare de Déu dels Àngels)

 

Que bé que ens ho passàvem, quan anàvem al Santuari dels Àngels, el botó blanc de la roda de les Gavarres. Els adults admiraven els tres-cents seixanta graus de panoràmica, i la meva germana i jo ens n'anàvem a la galeria dels horrors. El Santuari disposava d'un racó on els fidels dipositaven els exvots, una gruta curulla dels agents per haver superat malures i accidents. Ens impressionaven les parts del cos fetes amb cera, fetges i cors, peuets i rostres garratibats, pits i pulmons. També hi havia manyocs de cabells, roba d'infant, cascs de moto esberlats, crosses, fotografies de llicenciats, i ortopèdia amb groguissor de plàstic i pàtina de suor.

Però la joia de la corona se l'enduien els exvots pintats. Els homes i dones de la contrada dibuixaven desgràcies i malsons, petits retaulons que repassaven la misèria de la condició humana local, la condició física i la temperamental, des del segle XVII. Recordo una nena —esbossada amb pintura al tremp—, que havia quedat enganxada pel nas, i suspesa en l'aire, amb el garfi de pujar sacs al paller. Un home tenia triturades les cames, amb sang abundant, esclafat dessota un carro de cavalls. Una dona s'havia esguerrat parint, i la cosien en una taula mentre la llevadora sostenia l'albat i la família pregava, de genolls, a un núvol des d'on la marededéu regalava el miracle. Dos germans s'havien estalviat l'afusellament, a mans de tropes que suposo que eren franceses. I un vot de vila, el nom de la qual no recordo, es felicitava per haver aturat la revolta marxista (sic.) del 1936.

Els exvots pintats solien acompanyar-se d'un text. Hi havia el nom del devot, i de vegades l'explicació del malpás. Guerres, desastres meteorològics, epidèmies, fractures i crims poblaven els escrits. I en recordo un, fil per randa, perquè ens feia riure —i ja se sap que l'humor ajuda a memoritzar. L'escena representava una família compungida, pregant al voltant d'un nen assegut en una gibrelleta. Era feta amb llapis de colors i estil infantiloide, i s'hi endevinaven clarament el pare, la mare, els avis i els germans del dissortat, a més d'un soldat i d'un escolanet. El text deia, i em sembla que no m'equivoco ni en la puntuació:

 

Carlos Molas, ijo de Carlos Molas i d'Enriqueta Malagelada, se empasó la moneda en un la Verge, depús tres dies, la izo.

Ex-voto, Veinat de la Vilosa, 1943.

 

Avui dia l'Església amaga aquestes mostres de pietat popular, per no dir que les destrueix sense misericòrdia. És incòmode que els fidels dialoguin amb la divinitat directament, passant-se pel folre els intermediaris —llegeixi's capellans en general. No sé on paren els exvots del Santuari de la Mare de Déu dels Àngels. Però sé que el desembre de 1994, l'entitat "Virage" va organitzar a Santa Coloma de Farners una "Pujada als Àngels amb escalèxtric". El circuit tenia mes de 30 metres, copiant la carretera amb tota mena de detalls. I al Santuari en miniatura, l'artista havia reproduït la gruta dels exvots. Els miracles eren gomets pintats.