Girona, dia de mercat; valga'm Déu quina gentada!


Obra:Esbarzer (p. 199-200)
Municipi:Girona
Comarca:Gironès

testing image

XL (fragment)

 

Girona, dia de mercat; valga'm Déu quina gentada! La bonior passa pels carrers com si fos mestressa. Els crits dels mercaders esclataven dalerosos de vendre i d'entabanar els badocs i vagarosos que passen amb indiferència, displicents i desconfiats, per davant de les parades llampants d'eines de tall enlluernador; de parades de robes que fan olor de nou; dels munts de fruita policromada i flairosa; de les rastelleres de dones assegudes, que no canten la mercaderia i que esperen pacients que una mà els agafi la parella de pollastres per sospesar-los cap per avall i els bufi la ploma i els miri la cresta encesa que sembla una flamarada; que una mirada caigui dins del cistell, on a la manera d'ocells de niu, hi ha tres formatges blanquíssims de llet d'ovella; que de la corrua calmosa de les senyores que van a comprar a l'engròs, surti el desig, dissimulat, per no encarir les coses, de posseir aquell bé de Déu de verdura agafada aquella matinada de la terra roja de fecunditat; que passi aquell tafaner que volta tot el mercat cercant una ganga amb ulls somniosos i que no escolta els que li ofereixen els conills trèmuls que fan anar el morro com si flairessin àvidament una olor d'herba llunyana, les oques que resten serioses, transcendentals, amb el bec immòbil com una gàrgola i els ulls buits d'expressió.

D'una diligència que feia fortor d'animals i de cort i que entrava amb una remor gloriosa dels esquellerincs, va baixar en Gregori i tot seguit va demanar a un vianant on era el carrer de l'hostal on vivia la Vermella, i després d'escoltar una explicació exornada d'una mà que va nedar una bella estona per l'aire, assenyalant diverses direccions que havia de seguir, el batlle; per resumir tant luxe de detalls atabaladors, va aturar la vèrbola d'aquell home dient: —De primer seguiré per aquí, veritat? —i refiant-se que trobaria un altre ciutadà més explícit, va seguir per la plaça del Vi avall. Quan va haver caminat una estona, va tornar a preguntar a un home que aguantava els muntants de pedra d'un portal i allà va trobar una explicació clara i curta, i tot agraït i encisat va seguir la ruta i es trobà en un carreró estret dels voltants de la Seu.