Les Voltes

Les Voltes

Ciutat plujana, cercada de voltes

—les de la Rambla i la plaça del Vi—.

Entre els teus murs que salmegen absoltes

et bat el cor venturós de llanguir.

Tens la frescor, en les arcades tan baixes,

d'un vell celler. I en els jorns de mercat

gronxes al vent barretines i faixes,

com farbalans i serrells, oh ciutat!

Sota el redós mig feiner, mig de festa

d'amples porxades, aculls a tothom:

si el sol les daura com una ginesta,

se n'enduu el vent, per trofeu, el renom.

Les damisel·les hi passen envoltes

sota l'ombriua gençor del capell.

Volta que volta per sota les voltes,

cada troballa, un somriure novell...

Passa el canonge de riques sabates,

bo i mastegant un brotet de fonoll,

les pabordesses suaus i beates

i el muntanyenc sacsejant el seu goll.

Clastra pagana de voltes antigues

i feixugoses pilastres de pont!

Els teus altars són modestes botigues

i els teus aiguats iracunds un malson.