Sardanes


Obra:Girona, arca de somnis (p. 11-12)
Municipi:Girona
Comarca:Gironès

testing image

Sardanes

 

La tarda s'havia esberlat encesa de sol, com una libèrrima magrana madura. La tramuntana s'agemolia arran de les muralles, cansada d'empènyer núvols cels enllà.

De mica en mica la plaça de Sant Agustí s'anà emplenant de gent, sobretot de jovenalla, la qual ara s'arremolinava entorn de l'empostissat de la cobla. Els músics ja hi eren i afinaven sense presses llurs instruments. Jo els mirava amb el cap enlaire: o jo massa petit o ells massa alts. De sobte vaig sentir-me hissat com una palla fins a ésser posat dempeus just davant el contrabaix:

—Té, noi; aguanta'm la solfa —em digué el músic—. Et guanyaràs cinc cèntims.—

Jo estava tot confús. Músics i instruments em semblaven tot d'una molt més grans que no eren en realitat, i veia la gent sota meu, a punt de dansar, per damunt de llurs caps inquiets per l'alegria, d'una ma­nera estranya.

De cop sonà el flabiol, i la cobla esclatà en els primers compassos de la sardana. Va semblar-me que se'm llançava violentament al damunt i que se'm volgués endur una tremenda cascada de sons i d'esbufecs, entre els rítmics cops d'arquet del contrabaix, que rondinava com si estigués molt enutjat, no sé pas si amb mi perquè em tremolava constantment la solfa.

I així, totes les sardanes. Després vaig davallar de l'empostissat atordit per la vibració de la música i per la solellada.

Ara els balladors s'havien dispersat, i el silenci s'ensenyoria plàcidament de tot l'indret.

Prop d'un vell que s'ho mirava immòbil arran, del fum de la seva pipa, jo, que amb els cinc cèntims del músic m'havia comprat regalèssia, l'anava rosegant mentre el sol, al lluny, moria ofegat entre nuvolets prims, encesos com teieres.