El pis fa una mica de pudor de tancat...


Obra:Delictes d'amor (p. 139)
Municipi:Girona
Comarca:Gironès

testing image

El pis fa una mica de pudor de tancat però és impossible tenir la finestra oberta gaire estona per la humitat que puja del riu, que a aquesta hora de la matinada centra a dintre els ossos. He vingut a peu, de pressa, passant pels carrers solitaris —ni una ànima, només un cotxe al carrer Migdia i una ambulància que descarregava un malalt a la clínica—, els llums dels aparadors de les botigues apagats, excepte, evidentment, els de casa, que mantinc encesos tota la nit i que he recordat que, encara que la meva mare sigui morta i sembli que tot s'hagi d'aturar, hauré de decorar de Nadal d'aquí poc. Quin contrast, aquesta nit tan freda i quieta amb la nit calenta de Bangkok, amb aquells carrers tan plens de gent, de llum, d'olors i de vida a cada cantonada. Aquí, en canvi, al pany de paret de sobre el riu que fan les cases de l'Argenteria no hi ha ni un llum encès i l'aigua a penes es mou a sota la claror dels fanals del pont —hi haurien de posar, com al Chao Phraya, aquelles barquetes amb flors, espelmes i fanals de colors que feien sospirar de tan precioses que eren i que em feien venir ganes d'estar amb la Francina—. En canvi aquesta aigua severa i fosca em fa pensar en la mare morta, i em va bé perquè ni que sigui a còpia de repetir-m'ho m'ho vagi creient una mica. No m'he pogut estar més a casa, amb la nota de la meva germana als dits, i he decidit venir al pis de la mare a esperar que sigui de dia per trucar-li i dir-li que ja he arribat, cosa que em produeix un malestar terrible. Per no despertar els veïns he pujat a peu: l'ascensor és molt vell, s'engega a batzegades i fa molt de soroll. He posat la clau al pany a poc a poc, he obert la porta i l'he tancada amb molt de compte, i quan he sigut a dins m'he adonat que les cames em tremolaven i el cor m'anava molt de pressa. Tenia por. Sí, és absurd, però estar-me aquí tot sol ara que la mare és morta em fa basarda. He anat encenent tots els llums i amb la claror han anat apareixent els objectes i els mobles de tota la vida, coneguts i tranquil·litzadors, i m'he sentit millor.