El pis fa una mica de pudor de tancat...
El pis fa una mica de pudor de tancat però és impossible tenir la finestra oberta gaire estona per la humitat que puja del riu, que a aquesta hora de la matinada centra a dintre els ossos. He vingut a peu, de pressa, passant pels carrers solitaris —ni una ànima, només un cotxe al carrer Migdia i una ambulància que descarregava un malalt a la clínica—, els llums dels aparadors de les botigues apagats, excepte, evidentment, els de casa, que mantinc encesos tota la nit i que he recordat que, encara que la meva mare sigui morta i sembli que tot s'hagi d'aturar, hauré de decorar de Nadal d'aquí poc. Quin contrast, aquesta nit tan freda i quieta amb la nit calenta de Bangkok, amb aquells carrers tan plens de gent, de llum, d'olors i de vida a cada cantonada. Aquí, en canvi, al pany de paret de sobre el riu que fan les cases de l'Argenteria no hi ha ni un llum encès i l'aigua a penes es mou a sota la claror dels fanals del pont —hi haurien de posar, com al Chao Phraya, aquelles barquetes amb flors, espelmes i fanals de colors que feien sospirar de tan precioses que eren i que em feien venir ganes d'estar amb la Francina—. En canvi aquesta aigua severa i fosca em fa pensar en la mare morta, i em va bé perquè ni que sigui a còpia de repetir-m'ho m'ho vagi creient una mica. No m'he pogut estar més a casa, amb la nota de la meva germana als dits, i he decidit venir al pis de la mare a esperar que sigui de dia per trucar-li i dir-li que ja he arribat, cosa que em produeix un malestar terrible. Per no despertar els veïns he pujat a peu: l'ascensor és molt vell, s'engega a batzegades i fa molt de soroll. He posat la clau al pany a poc a poc, he obert la porta i l'he tancada amb molt de compte, i quan he sigut a dins m'he adonat que les cames em tremolaven i el cor m'anava molt de pressa. Tenia por. Sí, és absurd, però estar-me aquí tot sol ara que la mare és morta em fa basarda. He anat encenent tots els llums i amb la claror han anat apareixent els objectes i els mobles de tota la vida, coneguts i tranquil·litzadors, i m'he sentit millor.
