Els jorns plujosos s'entaforava en els claustres de la Seu.


Obra:El vagabund (p. 32-33)
Indret:Claustre
Municipi:Girona
Comarca:Gironès

testing image

Els jorns plujosos s'entaforava en els claustres de la Seu. Hi feia llargues estaries. La dolça penombra de l'interior, matisada pels reflexos verdosos dels baixos i les heures que gotejaven al clos del jardí; la pau i quietud d'eternitat que traspuaven pels junts dels sarcòfags amb cendres de beats i el discret xerroteig dels pardals aixoplugats per les cornises i mènsules foranes i pels espiells de la torre de Carlemany, li injectaven a l'ànima una bella dosi de poesia romàntica i somnolenta.

Les grotesques figures de les pilastres, aquella humanitat de mal somni de caps i ventres grossos, semblaven oferir-li una companyonia indulgent. Ell també era estrafet, feixuc, primari, ingenu, mort, empedreït...

Quan s'atipava de desxifrar les representacions iconogràfiques —la creació d'Adam i Eva, el naixement de Jesús, la història de Noé, de Samsó i de Llàtzer i altres escenes bíbliques— i d'admirar la puresa d'estil dels capitells, compostos a base d'animals fantàstics i de flora romànica, curosament enllaçada, es ficava al temple.