Girona antiga

Girona antiga

Girona vella és noble com una posta d'or.

Té flaires de museu i quietuds d'arxiu...

És un passat present, un quelcom mort que viu...

Sarcòfag cisellat que a dins sent batre un cor.

Pels alts carrers estrets davalla la claror

com un ruixat de cendra òrfena de caliu,

i pel dur sòl de còdols o lloses en decliu

tot frec de peus retruny amb so profanador.

Com aus misterioses voleien els manteus

a vols silenciosos, entorn dels nius sagrats,

i van passant devotes, com grans desenfilats.

d'uns perennals rosaris, en busca de ses creus

mentre en l'ambient on suren vetustes pietats

s'esborra fins la idea de què hi ha al món ateus.