Escalar la façana de la catedral
II
Escalar la façana, les altures,
amb un afany intens de llibertat
i, com d'un Miquel Àngel somniat,
sentir-me contra el pit les escultures.
Perdre'm en la rosassa, com un llac
de vitralls i miracles d'art diví,
corona refulgent d'un serafí,
oasi de clarors dintre l'obac.
I a dalt del campanar, ert i ben sol,
un àngel que batega dins de l'aire.
I, ran de l'horitzó, mirant enlaire,
emprendre amb ell, quiets, un plàcid vol...
Escalar la façana, l'esperit,
amb les mans d'algun prec que no s'ha escrit!
