Al Mestre


Obra:Al Mestre (p. 35)
Comarca:Alt Penedès

Manuel Milà i Fontanals (Vilafranca del Penedès 1818 – Barcelona 1884) fou un dels filòlegs més importants de la Renaixença. Format a Cervera, a Barcelona i a París, va estudiar a terres gal·les la poesia provençal, cosa que el va dotar d'un mètode crític i filològic que després va aplicar en els seus estudis sobre literatura catalana. Entre les seves fites filològiques més destacades trobem les anàlisis sobre poesia popular catalana així com els estudis sobre l'estètica a l'Edat Mitjana. A més, va aportar la seva visió als estudis dialectològics, ja que va proposar la divisió dialectal del català en dos grans grups: l'oriental i l'occidental. El monument en el seu honor va ser inaugurat el 1912 i a banda esquerra del bust hi ha dues figueres de l'escultor Eusebi Arnau, que representen, la de l'esquerra a la cançó popular i a la de la dreta un cavaller amb una lira que remet al món medieval i trobadoresc.

Els textos d'Eugeni d'Ors (Barcelona,1881 – Vilanova i la Geltrú, 1954), Miquel Costa i Llobera (Pollença, 1854 – Palma de Mallorca, 1922), Ramon Suriñach i Senties (Barcelona, 1881 – 1964) i Josep Pla (Palafrugell 1897 – Llofriu 1981), que es reprodueixen a continuació, destaquen l'alçada intel·lectual d'aquest important filòleg català.

testing image
Veu de Manel Llanas:http://canal.uvic.cat/uploads/audio/DnBKUMHfkHNUzhc4wW41.mp3

Al Mestre

En la Rambla polsosa, assoleiada,
en marbre blanc eternament viuràs.
De nit la lluna et besarà amorosa,
de dia el sol de foc te vestirà.
Les flors, als peus, fent-te una humil catifa
llurs olors en les tiges alçaran,
i el poble, fet més gran amb l'homenatge,
viurà a ne la teva ombra paternal.
Sentiràs de la vida catalana
aquell tràfec feiner que et fou tan grat,
i a trenc d'alba i a l'hora de la posta
t'arribarà la veu dels campanars.
A fora, la gran plana verdejanta
les alegres collites donarà,
i a dintre de les llars amorosides
creixeran forts i dolços els infants.
La teva vida sàvia i mesurada
com alt exemple sempre es contarà.
¡La vella pica que et va dar el baptisme
pogués, com en un forn, servar el llevat!
¡Oh, Mestre de virtuts i saviesa
que, vora Déu, vius en l'eternitat!
quan la Rambla polsosa, assoleidada,
miris amb els teus ulls de dolç mirar,
eixampla el cor i la mirada augusta
a tot el nostre poble català,
i prega a Déu, per amor teu, que ens faci
forts per la fe; pel nostre seny triomfants.