Contemplo una vegada més el límit intens...


Obra:Els noms insondables (p. 24)
Comarca:Plana Alta

testing image

12

«La realitat s'acosta lentament.»

Rainer María Rílke

 

Contemplo una vegada més el límit intens

dels meus passos en la nit encesa

Voravia de l'enyor.

El carrer Cronista Revest se'm fa ara escenall

De nous silencis i antigues remembrances,

La senzilla quietud dels àlbers i les finestres,

El gemec lent d'aquesta ciutat d'estigmes i oblidances

m'omp1en la boca d'un solatge amarg i espès.

Sols els mots que mussito,

amb espurnes de solitud entre les genives,

m'arrabassen els presagis i la sotja

i, amb una suau gaubança, el vent adormit de la nit

em somou furtivament noves presències,

íntims miratges de les hores sota l'esguard

del sobreviure.

Recordo el tràngol rebel de les mans

i, pas a pas i a poc a poc, retorno a casa

on els cristalls del rebedor m'acaren de sobte

amb un rostre desconegut i perdurable.

Voreres de la coneixença,

digueu-me quin silenci i quins gestos

ens han desarrelat inescrutablement

sense saber-ho,

quines sendes ens cal respirar per trobar les naus

on prosseguir callades paraules, desitjos i solsticis.