testing image

Ribalta

 

Cada matí va a la feina per un parc preciós.

Li agradaria mirar aquest parc, li agradaria veure'l.

Sap que hi ha fulles que no cauen mai,

escorces silencioses, humitats que el temps reinventa.

El seu cap, però, mira a terra.

Els seus ulls no volen despertar, s'aferren

a la pell del somni, entristeixen més i més encara.

Serà mai conscient dels arbres del pare que no veu?

Aquella ombra, com una cintura que fou seua,

el verd, desmenjat per l'hivern, que sabia d'altres hores,

o les petjades que el fang dibuixa,

com una enyorança de flors

tan amarga com la del poeta.

I tanmateix, no ho pot veure. No ho veu.